Presentació 6 – A càrrec de Carlotta Ros:  Artteràpia amb adolescents amb trastorns de conducta alimentària  en un Hospital de dia

Artteràpia amb adolescents amb trastorns de conducta alimentària

 

Obrir camí a la subjectivitat és obrir camí a noves definicions d’una mateixa, a imatges inesperades i fins ara desconegudes. És obrir una mica aquest camí, sense perdre tampoc el conegut. Crec que per com entenc l’artteràpia, en el meu acompanyament no ofereixo un camí de canvi sinó d’enfortiment i construcció del propi psiquisme sense pretensions de canviar l’estructura que se’ns presenta, convocar a l’autor i a la creació possibilita l’aparèixer d’un nou sosteniment intern.

El joc de l’artteràpia ofereix un camp de creació lliure de representacions en el qual poder veure aparèixer les pròpies formes estètiques, les pròpies presentacions, els propis personatges més enllà del re-conegut. En el treball amb adolescents plantejo un dispositiu de recerca en el qual atrevir-se al desconegut per després poder sorprendre’s. El procés de la creació ofert a través de la sustentació de l’artterapeuta fa possible que el subjecte se senti assegurat per poder enfrontar-se a l’alguna cosa diferent que li convoca la seva obra. I tal vegada permetre’s dialogar amb ella.

Parlem de ‘la seva obra’ mantenint la responsabilitat ètica d’aquest fer entre dos al que convida l’artterapeuta. (No hi ha mare que pugui crear un psiquisme en un nen sense haver-ho creat abans en si mateixa al seu espai intern).

Per aquesta raó crec que al final una bona producció és sempre una producció que li pertany a l’un altre en tant que subjecte pensant que pot integrar amb la seva diferència i unicitat una qualsevol proposta o vivència. El testimoni, l’Altre, l’artterapeuta no està present solament en quant a receptor o intèrpret, que en qualsevol cas no significa que el l’artterapeuta interpreti les produccions, sinó des de la seva posició de creador d’unes possibilitats noves de pensar al subjecte. Aquestes possibilitats obren camí, però només el subjecte que es deixa convocar per elles i pot construir una nova narrativa personal és el que té finalment l’autoria d’aquesta creació.

La sustentació en arteterapia sens dubte és condició necessària per oferir un ambient relacional que permeti el desplegar de la creació i el diàleg que en ella i per ella esdevé. Crec que aquest cas parla d’una mirada o d’una sustentació que permet l’aparèixer d’alguna cosa nou.

rosRos, Carlotta 

Artterapeuta membre de Grefart. Master Integratiu Artterapia UdG. Actriu amb 10 anys de formaciò a Itàlia, Espanya i Anglaterra. Diplomada en Art Dramàtic CTA. Master en Tècnica Meisner per Javier Galitò. Formació artistica Escuela Europea de Teatro y Escritura. Experiència professional amb nens, adolescents i adults, en institucions en atenció a adolescents amb trastorns de conducta, inclusiò social, drogodependències i discapacitat. Artterapeuta al Centre Khepra-Unidad de trastorns de conducta alimentària i a l’Istitut Escola Turò de Roquetes pel projecte que Grefart desenvolupa a Nou Barris per a escoles pùbliques. Acompanyament artistic de processos creatius des del lenguatge teatral, del cos, dança, veu i llenguatges plàstics. Sessions individuals i grupals. carlotta.arteterapia@gmail.com www.carlottaros.com